viernes, 27 de febrero de 2015

MENSAJES DE ADENTRO HACIA AFUERA

Trae pintados tus labios para que la noche se sonroje frente a ellos.



El viaje había iniciado mucho antes de tomar aquel tren.


Héctor Tronchoni


sábado, 14 de febrero de 2015

NO HI HAVIA AL MÓN UN ARRÓS AL FORN COM EL QUE TU VAS FER AQUELL DIA

ARRÓS AL FORN

No hi havia al món un arrós al forn com el que tu vas fer aquell dia.
Cuidadosament posaves els ingredients un darrere l’altre.
Tot ho recorde mentre vas tancant de son els ulls.
Han passat mesos, pocs mesos; han passat tantes coses.
De sobte encara em pren aquell olor a forn
i els records s’enlairen entre pensaments distants.
Comprenem la cuina com una tradició nostra,
com un costum de conversa i rialles.

Es pren el foc, de cop, com el so d’un tabal,
i ens convida a asseure front la taula, davant un got de vi.
Jo desitjava, sempre, la teua visita
i despegant el vol, vas arribar a destí,
ara un avió, un altre i després l’autobús.
El nostre viatge és una llarga amistat, de murs de color
i tenim la fortuna d´estimar-se malgrat els núvols,
que es mouen vius i ploren entre versos i cotó.
Què et sembla! No ho digues, t’ho diré.
Sabem de grans, de grans d’arrós, i coneixem la magia.
Els secrets dels nostres avis i avies, la recepta de l’arrós al forn.
Més tard, sobre el sofá entre gats i gossos,
entenem que tu i jo som amics, hem menjat l’arrós complet
i que ens sentim en la gloria,
que estem en anys de collita, i tot això i allò.
No hi havia al món un arrós al forn com el que tu vas fer aquell dia.
És clar que la nostra amistat l’hem parit eterna tu i jo.

Héctor Tronchoni


Adaptació de ELS AMANTS de Vicent Andrés Estellés 

Dedicat a Almudena Sanchis Campos

domingo, 8 de febrero de 2015

NATURALIA O LA HISTORIA D'UN PLAT DE MARGARIDES

Pètals al dente,
corol.la exquisida,
melmelada de margarides,
sabor tradicional de la terra.

Escolte, palpe, olore i taste.
Cultiu blanc, sospir d’abella,
terracota natrural, ferro punxegut,
paisatge harmònic dels elements
explosió liqüescent a l’estómac,
hipodermis de la vida.

Escolte, palpe, olore i taste.
Llit de pol.len consumat,
llavor del vent, cabàs d’afecte,
simbiosi natural i festiva,
cultura del color, teranyina social.

Escolte, palpe, olore i taste.
Al davant la Natura,
al mig els estams i els pistils,
Al darrere la cendra.
Al plat l’escriotura vegetal de la vida.


Escolte, palpe, olore i taste.

Héctor Tronchoni
(En Memorias de mis abrazos: alguien me dijo que les contara y les conté)


viernes, 6 de febrero de 2015

TRENZAS

Doña Magdalena Coyopol está parada frente al comal. Allí termina de calentar las tortillas que empezó a hacer a canto de gallo, aún de noche. Tiene los ojos enrojecidos del humo negro desprendido de aquel centenerio, uno que recuerda, probablemente, el grito de las víctimas. Si le preguntásemos, el silencio golpearía su estómago. Doña Magdalena Coyopol tiene 40 años y es una viejita de poca estatura y de pelo blanco que recoge cada mañana en una trenza de unos 78 centímetros de largo. Doña Magdalena sueña, al mismo tiempo que cocina, en el futuro de su hija.

La señora Julia Tuxtla Coyopol está parada frente a la puerta de la casa familiar. Allí mece la cuna en sus espaldas. Mientras le da el pecho a Yagán Cuautla Tuxtla, el hermano de éste, Yishaq Cuatla cierra sus ojos cubiertos de lagañas. La señora Julia Tutxla Coyopol tiene 26 años y es una mujer chiquita y de pelo color café que recoge cada mañana en una trenza de unos 64 centímetros de largo. La señora Julia sueña, al mismo tiempo que alimenta a sus hijos de leche y descanso, en el futuro de su otra hija.

La señorita Y´shua Prieto Tuxtla está sentada frente a una mesa hecha de tronco de ceiba. Allí hace las tareas que su maestro de secundaria le solicita en el turno vespertino al que acude. La señorita Y´shua tiene 12 años y es una niña de pelo claro que recoge cada mañana en una trenza de unos 50 centímetros de largo. la señorita Y´shua sueña en estudiar psicología en la universidad.

Las tres generaciones de mujeres tienen los pies sobre el suelo de tierra mojada, y sus cabezas bajo el humo que desprende el comal. Las tres generaciones desenredan su trenza cuando los Dioses cuidan de los granos que maduran la ruta del café. Las tres mujeres se llevan 14 años y 14 centímetros de trenza. Ésta es la magia y la fuerza que mantiene a las tres unidas y con sueños.

¡Qué mujeres, qué sigan soñando!

Héctor Tronchoni
(En La casa del olvido: Experiencias vividas en México y otros relatos)