NO HI HAVIA AL MÓN UN ARRÓS AL FORN COM EL QUE TU VAS FER AQUELL DIA

ARRÓS AL FORN

No hi havia al món un arrós al forn com el que tu vas fer aquell dia.

Cuidadosament posaves els ingredients un darrere l’altre.

Tot ho recorde mentre vas tancant de son els ulls.

Han passat mesos, pocs mesos; han passat tantes coses.

De sobte encara em pren aquell olor a forn

i els records s’enlairen entre pensaments distants.

Comprenem la cuina com una tradició nostra,

com un costum de conversa i rialles.

Es pren el foc, de cop, com el so d’un tabal,

i ens convida a asseure front la taula, davant un got de vi.

Jo desitjava, sempre, la teua visita

i despegant el vol, vas arribar a destí,

ara un avió, un altre i després l’autobús.

El nostre viatge és una llarga amistat, de murs de color

i tenim la fortuna d´estimar-se malgrat els núvols,

que es mouen vius i ploren entre versos i cotó.

Què et sembla! No ho digues, t’ho diré.

Sabem de grans, de grans d’arrós, i coneixem la magia.

Els secrets dels nostres avis i avies, la recepta de l’arrós al forn.

Més tard, sobre el sofá entre gats i gossos,

entenem que tu i jo som amics, hem menjat l’arrós complet

i que ens sentim en la gloria,

que estem en anys de collita, i tot això i allò.

No hi havia al món un arrós al forn com el que tu vas fer aquell dia.

És clar que la nostra amistat l’hem parit eterna tu i jo.

Héctor Tronchoni

Adaptació de ELS AMANTS de Vicent Andrés Estellés 

Dedicat a Almudena Sanchis Campos